FITOSANITARIS

FITOSANITARIS

DEFINICIO-

Segons el Real Decret 2163/1994, del 4 de Novembre. Producte fitosanitari es defineix com les substàncies i preparats que continguin una o mes substàncies actives, presentats en la forma que s’ofereixen per a la seva distribució als usuaris i que estan destinats a:

-Protegir els vegetals o productes vegetals contra els organismes nocius, o evitar l’acció dels mateixos.

-Influir en el procés vital dels vegetals de forma diferent de com ho fan les substàncies nutrients.

-Millorar la conservació dels productes vegetals.

-Destruir els vegetals no desitjats.

-Destruir part dels vegetals o controlar o evitar un creixement inadequat dels mateixos

Per tant quedem exclosos, els fertilitzants, adobs foliars i conservants d’aliments, quedant inclosos els reguladors de creixement i els productes per a la conservació de fusta.

Protecció fitosanitaria amb l’ús de plaguicides-

Per molt que vulguem tenir la nostra parcel·la neta de diferents tipus de paràsits, biològicament per diferents motius ens serà impossible, per lo qual haurem d’emprar constantment o bé en moments puntuals plaguicides.

Definició de plaguicida-

Segons el Real Decret 3349/83 del 30 de Novembre de 1983, plaguicides són les substàncies o ingredients actius, així com les formulacions o preparats que continguin un o varis d’ells, destinats a:

Combatre els agents nocius per els vegetals i productes vegetals o previndre la seva acció.

Favoreixer o regular la producció vegetal, amb l’excepció dels nutrients, i els destinats a millorar l’estructura del terra.

Conservar els productes vegetals, inclosa la protecció de la fusta.

Destrucció dels vegetals no desitjats.

Destrucció de part dels vegetals o previndre un creixement no desitjat dels mateixos.

Fer inofensius, destruir, o previndre l’acció d’altres organismes nocius, diferents dels que ataquen als vegetals.

-Plaguicides d’ús fitosanitari-

Són aquells destinats a l’àmbit de la sanitat vegetal, així com els destinats a la destrucció de vegetació i d’altres organismes en zones no cultivades.

-Composició dels plaguicides

Substància activa

Ingredient inert.

Adiurants

-Substància activa:

Normalment anomenada activa, són substàncies o microorganismes, inclosos els virus, que exerceixen una acció general o específica, contra elements nocius, en vegetals, parts de vegetals o productes vegetals

-Ingredient inert:

Són les substàncies o materials que barrejats amb les matèries actives per a la preparació de les formulacions, permeten modificar les seves característiques de dosificació o aplicació.

-Adiurants:

Són substàncies que són útils en els plaguicides per la seva capacitat de modificar les propietats físiques i/o químiques de la matèria activa ( colorants, vomitius,...)

Molts plaguicides són incolors i inodors, llavors per evitar confusions que puguin tenir con a resultat algun accident s’hi barregen productes adiurants per colorar-los, dóna’l s’hi color, o si la toxicitat es molt alta fins i tot productes vomitius, per forçar el vòmit i evitar l’absorció del producte en l’ organisme.

-Segons la finalitat a que estan destinats els podem classificar en:

Adhesius

Antiespumants

Anticongelants

Aglutinants

Amortiguadors

Portadors

Desodorants

Agents dispersants

Colorants

Emètics

Emulgents (vomitatius)

Fertilitzants

Conservants

Odorants

Perfumadors

Propulsants

Repelents

Protectors

Disolvents

Estabilitzants

Sinergistes

Espesants

Agents humectants

Altres

-Presentació dels plaguicides en el comerç

Pols –Per repartir-lo en sec, tal i com ve

Granulat- Per escampar-lo tal qual ( esquers,...)

Càpsules- Per cremar o barrejar amb aigua.

Pols soluble- Sòlid per dissoldre en aigua.

Pols mullable- Sòlid, per dissoldre en aigua, però en suspensió i precipitant-se al fons ( es distribueix però no és barreja)

Líquid soluble- Per dissoldre’l en aigua.

Líquid emulsionable- Queda en suspensió en altres líquids i que barrejant-se en aigua forma una emulsió.

Suspensió coloidal- Es tracta d´una suspensió, que al barrejar-la amb aigua no s´asola

-Matèria activa- Es el producte actiu i concentrat que realment forma el fitosanitari.

-Nom tècnic o químic- És el nom, de la formula química

-Nom comú- És el nom abreviat de la formula química i comunment empleat.

-Nom comercial- És el nom que cada casa comercial posa al producte.

-Exemple Fenitrotion (nom comú)= 3 metil 14 nitrofenil dimetil tionofosfato(nom químic)=Diferents noms comercials.

-Concentració- És el percentatge de matèria activa que forma el producte fitosanitari.

-Maneres d’actuar dels productes fitosanitaris.

Acció sistèmica-

Els productes penetren a la planta i es barregen amb la saba, movent-se per tota la planta i distribuint-se per on vagi aquesta.

Acció en profunditat-

El productes penetren a la planta, però no s’incorporen a la saba, i el seu efecte es redueix a la zona on a penetrat.

Acció de contacte-

Tant sols actua sobre la zona que toca i per la part externa de la planta.

Acció per ingestió-

L’efecte és produeix al entrar dins l’organisme del paràsit.

Acció per inhalació-

Mitjançant l’entrada a l’aparell respiratori del paràsit.

Acció mixta-

Per la barreja de més de dos dels anteriorment anomenats.

Acció de xoc-

És el resultat immediat de l’aplicació en un moment determinat.

Acció residual-

És el temps d’actuació del producte a partir de l’aplicació.

-Classificació dels plaguicides segons la seva utilitat.

Insecticides –Per controlar diferents insectes.

Acaricides - Contra àcars.

Fungicides- Per el control de diferents fongs.

Nematicides- Per els nemàtodes del terra.

Herbicides – Control de males herbes.

Helicides – Contra cargols i llimacs.

Raticides o rodenticides – Contra rates i ratolins.

Repel·lents – Produeix efecte de repelència a insectes, ocells,...

Bactericides – Contra bacteris.

Estalvi de tractaments-

Amb l’excusa de previndre malalties, molts cops fem tractaments fitosanitaris sense calgué i volem eliminar paràsits que mai tindrem a casa nostra, per no tractar o fer-ho el menys possible haurem de seguir uns requisits:

No plantar varietats problemàtiques o no aclimatades a la zona.

Evitar aportacions excessives de compostos nitrogenats.

No plantar massa fondes les plantes.

Formar grups de plantes amb característiques i necessitats semblants.

No tractar si no tenim la certesa de que el paràsit existent, es realment danyí per la planta

Intentar evaluar la quantitat de paràsits vers al nombre de depredadors, la major part de les vegades, ells mateixos biològicament és controlaran i no caldrà trencar l’equilibri amb tractaments.

Intentem situar les plantes on ho requereixen les seves característiques i necessitats

Evitem regar i adobar en excés o defecte.